Arxiu de la categoria: Desenvolupament

Sobrec i MWC

Sobre el I Congrés de Sobirania Tecnològica i el Mobile World Congress

El passat divendres 19 i dissabte 20 de febrer es va celebrar a Barcelona el I Congrés de Sobirania Tecnològica, en resposta a l’actual Mobile World Congress 2016 que està tenint lloc aquesta setmana.

Sempre sensibles a aquests temes, vam assistir al primer la jornada del dissabte i, més enllà de comentar cada una de les ponències, voldríem compartir algunes reflexions que ens van madurant al cap amb el pas de les hores posteriors.

A la sobirania s’hi arriba recorrent un camí, no traspassant una porta

Crec que una societat que arribi a guanyar-se la sobirania sobre la tecnologia serà més justa i millor. Això és de sentit comú. És més, parlem d’un objectiu tan complex que diria que una societat que lluiti per la seva sobirania tecnològica ja és necessàriament millor. Però en un món tan complex com l’actual, on conviuen infinites “veritats”, s’haurà d’anar a poc a poc o no hi arribarem.

Però el pas ferm també és imprescindible, i esdeveniments com aquest són necessaris per anar avançant si es fan amb la consciència que cada col·lectiu ha d’anar a la seva velocitat particular.

Penso què (ull, parlo per mi):

  • S’ha de ser crític però criticar amb prudència, sense menystenir cap punt de vista. Hi ha massa ciutadania implicada al MWC per pensar que tothom està equivocat.
  • Cal omplir permanentment el discurs de pedagogia. No tothom és —ni vol, ni ha de ser— furoner o hacker.
  • És bo valorar també les accions parcials si provenen de la bona voluntat (no tothom pot prescindir de tenir telèfon mòbil, però això no l’hi impedeix actuar en altres àmbits).

Un Mobile World Congress sense mirada mundial

De l’esdeveniment —sovint espectacle— del MWC ens arriba cada dia una tempesta d’informació aclaparadora. I, com a consumidor d’alguns dels productes i serveis que s’hi gesten, trobo a faltar que encara no s’abordin de forma directa alguns dels problemes ètics que la mateixa indústria genera: explotació laboral, conflictes bèl·lics per matèries primeres, mercadeig de dades privades, espionatge governamental…

Si aquests temes s’estan tractant seriosament aquesta setmana a Montjuïc, sincerament, a mi se m’estan escapant.

Alguns recursos sobre el I Congrés de Sobirania tecnològica

Diguesblat

El projecte Diguesblat

Portem ja uns quants mesos treballant en Diguesblat, una iniciativa que va sorgir directament de Fesomia i que ara mateix és el nostre projecte més ambiciós. Ens agrada, ens interessa, ens preocupa i a la vegada ens permet disposar d’un laboratori real de comunicació i desenvolupament. T’expliquem ràpidament què és Diguesblat.

D’on sorgeix Diguesblat

El projecte neix de la nostra reflexió, preocupats per veure que les botigues en línia de les petites empreses sovint moren el mateix dia que neixen.

Hi ha hagut un boom de creació de botigues online potenciat per alguns ajuts de l’administració, sense haver tingut en compte que la gestió d’un comerç electrònic demana d’una dedicació diària i tècnica. Amb freqüència s’han creat negocis en línia sense preveure’n com, qui i quan en faria la gestió diària i per tant abocant-los al fracàs.

I també de la nostra preocupació per implicar les petites empreses en la comercialització digital.

Creiem que els valors i l’essència de les petites empreses familiars, d’aquells negocis que pivoten al voltant dels seus impulsors, que tenen un producte amb un estil i una marca pròpia, posseeixen unes característiques comercials en alça que el consumidor valora i busca. I malgrat aquesta oportunitat, la comercialització digital amb èxit segueix en mans només de les grans corporacions.

Què és Diguesblat

És un mercat digital d’aliments, on s’agrupen petits productors pagesos, artesans dels obradors, empreses familiars que ofereixen diferents tipus d’aliments de qualitat i de temporada.

Enviament de verdura i fruita de temporada online

Quina és la proposta de Diguesblat

Es fonamenta en una idea central: que cadascú faci allò que sap fer i que ho faci tan bé com sàpiga.

Diguesblat és un compromís de treball: qui té una fitxa de productor a la botiga i ven els seus productes té el compromís de fer la seva feina a consciència, amb cura, amb precisió, amb intenció. I nosaltres assumim també aquest compromís: a Fesomia hi posem el nostre saber fer en desenvolupament tecnològic i en comunicació digital, analitzem el dia a dia i fem les accions que calgui perquè tant la plataforma de venda en línia com el sistema de gestió sigui el més eficaç possible.Diguesblat, pagesos i artesans agrupats en un mercat digital

Es basa a reduir costos superflus

Una sola plataforma de venda en línia redueix els costos de gestió, de programació, de servidors, de seguretat, de comissions bancàries (grrrr!), de logística, d’embalatge… Poca broma!

Es basa en el comerç just

Sí, per desgràcia a Catalunya també s’ha de parlar de comerç just, sobretot quan es compren i es venen aliments. Treballem per tenir preus raonables tant per qui conrea i treballa com per qui compra. D’aquí ve el nostre afany per reduir costos superflus i per trobar fórmules alternatives d’enviament.

Treballem per reduir l’empremta ecològica tant com sigui possible

Tenim una cirereta per aquest pastís: hem trobat uns bons companys de viatge. Cuïc fa la gestió de la logística i els enviaments buscant la forma més sostenible possible. Al Camp de Tarragona les recollides i els enviaments els fem amb transport 0,0 CO2: furgoneta o moto elèctrica i bicicleta pel centre de les ciutats. Fora del Camp de Tarragona, de moment, enviem amb transport convencional.

Transport 0,0 CO2

En resum, Diguesblat és un projecte ambiciós, de llarg recorregut, on posem la comunicació, la tecnologia i el disseny al servei de la interacció entre persones, com sempre hem fet, com sempre hem defensat que s’ha de fer.

Diguesblat al mòbil

Un punt d’equilibri per crear bons projectes

Hi ha conceptes que ja són clàssics, criteris i normes de desenvolupament que són vigents des del primer dia que algú va crear la primera línia de codi i que perduraran en el desenvolupament web, la creació d’aplicacions per a mòbils, tauletes, TV i qualsevol altre terminal que vagi sorgint. Són criteris que de tant en tant cal recordar.

En el desenvolupament intervenen diversos factors, creiem que els poden sintetitzar en quatre:

  • La base tecnològica, que fa que tot funcioni, respongui i no falli mai, o gairebé mai.
  • La base comunicativa, que aporta significat i sentit a l’aplicació.
  • La coherència identitària, que fa confortable l’ús de l’aplicació per part de qui l’encarrega.
  • El valor estètic, que facilita la visualització, l’ús, la comprensió i alhora introdueix valors estètics subjectius.

Creiem que un bon projecte s’ha de desenvolupar en el centre d’aquest quatre factors, el pes excessiu d’un d’ells emmascarà el valor que aporten els altres tres i el projecte se’n ressent. De vegades és difícil trobar aquest punt d’equilibri, per exemple les tradicionals pugnes entre el departament tecnològic i el de comunicació són un estira i afluixa per desplaçar el punt de treball fora del centre on conflueixen els quatre factors.

Ara, que ja fa més de 10, potser 20 anys ja, que el desenvolupament web és una necessitat comuna per a totes les empreses, saber treballar en aquest punt mig ha de ser un fet normalitzat, evident, inherent a un projecte de desenvolupament. De fet només es tracta de deixar que cadascú faci la seva feina i de no oblidar mai que hi ha un centre de confluències de tècniques i coneixements on els bons projectes tenen el seu espai per a aflorar.

Criteris de desenvolupament

Reproduïm en text els continguts del gràfic:

Base tecnològica

  • Criteris de desenvolupament: W3C.
  • Usabilitat i funcionalitat.
  • Adaptació a terminals diversos.

Base comunicativa

  • Estructuració fàcil de comprendre i de navegació intuïtiva.
  • Amigable, de fàcil interacció, missatge entenedor i afí.
  • Contingut rellevant i de qualitat.
  • Correcte amb les normes SEO.
  • Aplicació de convencions acceptades.

Coherència identitària

  • Afí a l’estil i al tarannà de qui l’encarrega.
  • Coherent amb el tipus de relació que el propietari del web estableix amb els destinataris del web.

Valor estètic

  • Al servei dels continguts
  • Actual i perdurable en el temps.
  • Interessant i subjectivament agradable.

10 anys de WordPress

Code is poetry

WordPress, el CMS sobre el que funciona orgullós aquest blog, sortia a la llum el 23 de maig del 2003. Aquests dies celebrem els 10 anys d’un dels projectes de programari lliure més populars del món.

La seva llicència GPL i el seu continu respecte pels estàndards web han fet d’aquesta plataforma una de les més valorades tant pels usuaris que busquen una eina senzilla de publicació a Internet com pels desenvolupadors més avançats que volen modificar-la de les formes més inversemblants.

Es calcula que més de la meitat dels llocs web a Internet amb gestor de continguts roden sobre el WordPress. Estem parlant, per tant, d’un triomf més que evident del programari lliure, de la seva filosofia i dels seus seguidors.

Gaudirem del WordPress per moltes dècades més, segur.

WordPress sobre Android

 

 

Disseny web sensible: el disseny web és molt més.

Jo també sóc dels que pensa que el disseny web sensible (sistema que busca que el disseny de les pàgines s’adapti a qualsevol resolució de pantalla de manera dinàmica, responsive web design o RWD en anglès) és un bon vi, però que ens està pujant al cap abans de començar a dinar. Darrerament estic llegint molts articles que encara em fan convèncer més d’aquest fet.

El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.

Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.

Kevinjohn t’ho explicarà millor.

Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.

Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.