Arxiu de la categoria: Desenvolupament

Twitter porta algunes novetats al blog

En les darreres hores Twitter ha presentat el seu botó oficial per compartir recursos. A Enraona, com bons aficionats a aquest servei, l’hem implementat ja als apunts del blog. Aquest botó permet  als usuaris de Twitter compartir directament l’enllaç de la pàgina actual amb els seus seguidors. Aquí hi ha un vídeo explicatiu:

I encara més Twitter, si us plau.

No ho havíem comentat, però fa unes setmanes que també hem implementat la possibilitat de connectar-se al blog amb el propi usuari de Twitter. Això permet deixar comentaris als apunts passant del registre habitual del WordPress, directament amb les credencials de Twitter mitjançant el mètode OAuth. Podeu connectar-vos des de dalt de tot de la barra lateral del blog o al final de cada apunt, abans dels comentaris.

I finalment hem jugat també una mica amb @anywhere. Amb aquest servei, Twitter permet als desenvolupadors connectar de forma molt àgil qualsevol web o aplicació amb el servei de microbloging. Per exemple, es pot visualitzar i interactuar amb qualsevol usuari només mencionant-lo: podeu provar-ho passant el ratolí pel damunt de @bfarriol o @antoniopolonio.

Val a dir que totes aquests funcionalitats les estem simplement assajant. Cada dependència de serveis externs pot anar sobrecarregant les pàgines perillosament, i ja sabem que Twitter no llueix precisament per la seva estabilitat darrerament. Ho anirem vigilant.

No sé quan arribaré, perquè vindré en bus.

Fa temps que veig que molts dels serveis municipals que s’ofereixen a través de la Web no pensen en el nouvingut, i encara menys en el turista.  Aquest fet és encara més evident ens els webs dels transports municipals, i si no fes la prova:

1. Tria una ciutat que no coneguis gens ni mica.

2. Obre Google Maps i tria dos punts de la ciutat ben distants.

3. Vés al web dels transports urbans de la ciutat que has triat i prova de saber:

  • Quina línia d’autobús has d’agafar per anar d’un punt a l’altre.
  • En quina parada has d’agafar l’autobús i en quina has de baixar.
  • Com sabràs que t’acostes a la parada i que ja has d’avisar al conductor que s’hi aturi.
  • Cada quant de temps passa un autobús.

Si aconsegueixes fer aquesta prova i obtenir aquesta informació, et felicito i et demano, si us plau, que m’expliquis quina ciutat has triat i en quin web ho has consultat, perquè el convertiré en el meu web de referència.

Generalment en la tria i en l’organització dels continguts dels webs sobre transports públics es pensa ben poc en els de fora:

  • Sovint a la portada se’t demani que triïs quina línia vols consultar, quan precisament aquesta és una de les dades que no tens i que vols saber.
Tria la línia d'autobús que vols consultar

Tria la línia d’autobús que vols consultar

  • El nom de la parada acostuma a fer referència a algun element destacat de la zona on s’atura el bus, però quan no coneixes la ciutat, termes com “Audiència”, “Oques”, “Campus nord” o “Ponce de León” no signifiquen res per a tu.
En quina parada vols baixar?

En quina parada vols baixar?

  • Moltes vegades trobes un mapa amb el dibuix de la ruta, però mancat de referències reals. Amb sort només s’anomenen quatre carrers principals.
Sabries trobar aquí per exemple el carrer de Jesús?

Sabries trobar aquí per exemple el carrer de Jesús?

  • Són molt habituals els mapes i les versions en pdf,  però normalment quan s’imprimeix el mapa queda tan extremadament petit que és absolutament inútil.
Saps quants fulls necessites per imprimir això?

Saps quants fulls necessites per imprimir això?

En fi, aquest és un exemple habitual de com és d’important organitzar amb una cura extrema els continguts d’un web i sobretot, tenir en compte la informació prèvia dels possibles visitants.

Certament organitzar la informació d’una gran xarxa d’autobusos, parades i rutes és complex, però és molt habitual trobar casos on l’esforç per planificar una correcta visualització de la informació ha estat totalment nul. Llàstima!

Si això passa amb el web de la teva ciutat, ja ho saben els de la regidoria de turisme?

Un comprovant de qualitat de projectes web.

Permeteu-nos fer una mica d’autobombo en aquest curtíssim apunt. A Enraona ens ha passat sovint que lliurem projectes a clients que, amb certs coneixements de desenvolupament web, continuen ells mateixos ampliant-los.

Ens hem trobat en el passat, en el present i esperem que continuï passant en el futur. I ens agrada pensar que és la conseqüència d’algunes premisses de desenvolupament que apliquem a Enraona:

  • Un gran respecte pels estàndards web.
  • Una programació estructurada i ordenada, que permet a qualsevol desenvolupador entendre la totalitat del codi.
  • Una estructura de la informació coherent, que admet ampliacions als continguts sense desestabilitzar la comprensió global del projecte.
  • Un disseny gràfic ordenat, estable i escalable, que deixa establertes les pautes gràfiques que les futures ampliacions han de seguir.

És un fet que ens serveix de comprovant de la qualitat dels projectes publicats. I ens alegra molt.

Desenvolupar webs pel davant i pel darrera

En uns anys, i des del punt de vista tècnic, el desenvolupament web ha avançat què és una barbaritat. La comunitat de desenvolupadors hem anat abandonant aquelles pràctiques nefastes de principis de segle i les hem substituït per d’altres més racionals i eficients… O no?

Imatge de Javi Vte Rejas, a Flikr.

Foto de Javi Vte Rejas, a Flikr.

No estic segur. Tinc la sensació que en l’aspecte dinàmic i visual s’ha avançat molt, però també sembla que sovint hi ha qui oblida aquelles “màximes” amb les que tots ens omplíem la boca, quan començàvem a descobrir les tecnologies web.

Em fa gràcia tornar a escriure sobre alguns d’aquells errors, que semblen esdevenir eterns. Pot semblar un viatge al passat, però alguns dels projectes que es poden veure últimament encara pateixen alguns dels mals més clàssics del desenvolupament. Insisteixo que només en són alguns.

Pes de les pàgines.

Encara que no tant com s’esperava, les velocitats de connexió han millorat en general. Però això no justifica haver de baixar un sac de KB per poder llegir un simple text. A més, no es tracta només del temps de càrrega, si no de què el preu de l’allotjament se’t pot disparar innecessàriament. La taxa de transferència (el volum de dades que es consumeix degut a les visites dels teus visitants) és el que el teu subministrador d’allotjament web et cobra més car.

Si alguna de les pàgines del teu web pesa una mega, demana-li al teu desenvolupador que t’expliqui el perquè amb raons del mateix pes.

JavaScript on no toca.

Els llocs web d’avui dia venen carregats de codi JavaScript. Però tots els beneficis que proporciona aquesta tecnologia, si no s’integra adequadament, es converteixen en problemes que impedeixen el bon funcionament de les pàgines.

JavaScript s’executa a l’ordinador de l’usuari, i aquest és un terreny que el desenvolupador no pot controlar al cent per cent: si alguna cosa falla s’en pot anar tota la pàgina en orris. Fa unes setmanes Google va tenir problemes amb Analytics, i una pila de webs es van quedar congelats per no tenir escrit al seu lloc l’script corresponent. Si us plau, el JavaScript sempre al final de l’HTML. Fixa’t tu quina tonteria.

El format a banda, com l’arrós.

No està bé barrejar format i contingut, no senyor. A alguns programadors sembla que els fa mandra obrir els fulls d’estil associats a un document. Això es tradueix en temps de càrrega elevats i en complicacions en el manteniment.

Ús de taules per a la maquetació.

Les pàgines maquetades amb taules existeixen. Tots ho sabem, no es pot amagar. I en projectes importants i recents. És una de les pràctiques més odioses. Si t’han desenvolupat un web fa poc temps, mira dins del codi font d’una de les pàgines (que no presenti dades tabulades):

  • fes clic amb el botó dret del ratolí a sobre de la pàgina i
  • al menú emergent selecciona “Veure codi font de la pàgina” o alguna cosa semblant.

Si comences a veure coses com <table>, <td>, <tr>… agafa el web i torna’l.

Poc respecte per l’accessibilitat.

Una persona amb deficiències de visió, per exemple, ha de poder llegir el teu web. De persones amb deficiències n’hi ha per tot arreu, no són alienes al teu negoci o empresa. A banda de merèixer tot el respecte de món, poden ser clients teus et dediquis al que et dediquis. Si t’han venut un web en Flash sense cap argument més que el del disseny, torna’l també. No et servirà de res i només te’l miraràs tu en la soledat de la nit.

Continuarà.

Se’m queden un munt de coses per dir, però ja ho anirem comentant més endavant. El que vull dir és que un web té dues cares, una que es veu i una altra que fa que funcioni i que et reporti beneficis. Però beneficis de veritat, mesurables, empresarials.