Arxiu de la categoria: Estratègia de continguts

Llenguatge visual, pensament abstracte i bons jocs de taula

Dissabte, després d’un sopar en família, vam acabar fent una partida de Dixit, un joc de taula molt divertit per a totes les edats i molt útil per entrenar el llenguatge visual.

A grans trets, aquest joc de cartes consisteix en atorgar un concepte a una carta, però amb certes condicions:

  • Si tothom endevina el concepte que has atribuït a la carta perds, perquè és considera que la teva definició és massa evident i l’obvietat no té premi.
  • Si cap dels altres jugadors endevina el concepte perds, perquè no has sabut jugar amb els elements del llenguatge comú i la complexitat extrema no té premi.
  • Quants més jugadors -però no tots- fan la relació correcta entre carta i concepte, llavors és quan més punts guanyes. 

Si vols saber exactament com es juga al Dixit fes un cop d’ull a les instruccions.

 

Quina gràcia té Dixit.

Dixit, un joc per entrenar el llenguatge visual

Fotografia de yoppy a Flickr

És un gran exercici de comunicació visual i aquest entrenament és fantàstic per a petits i grans:

  • Es treballa el llenguatge abstracte. Les imatges de les cartes són suggeridores i de missatge obert.
  • És el joc del codi compartit, que ens entrena la capacitat per construir i crear missatges visuals comprensibles, però allunyats de les obvietats i de la descripció purament objectiva.
  • L’estratègia i l’observació són importants. Has d’acabar coneixent als altres jugadors i deduint les bases del seu pensament.

I de fet, el llenguatge visual no demana precisament aquestes habilitats? En el món de la comunicació multimitjà, on la imatge cada cop té més presència, és molt valuós i necessari saber jugar i crear amb les imatges, de la mateixa forma que els bons escriptors saben jugar amb les paraules. Un text ben escrit ens aporta, gràcies a la gramàtica i un bon lèxic, música, ritme, sentiment, emoció… I una bona imatge ben construïda, ben triada i ben relacionada amb el text que l’acompanya, ens nodreix el missatge amb potència, amb solidesa, amb subtils matisos que ràpidament captem, que convertim en sentit i en significat.

Així que recomano Dixit molt i molt. Te’l recomano si els teus fills estan creixent i aprenent a jugar amb el pensament abstracte. Te’l recomano a tu, perquè com a consumidor de continguts visuals és bo que també entrenis el llenguatge visual, el pensament abstracte i l’estratègia comunicativa. I ho recomano sobretot a gent com jo, que ens guanyem la vida generant continguts digitals, perquè Dixit és un gran entrenament per a:

  • Deixar de malbaratar les imatges a base de fer tries obvies, redundants i sense cap valor extra. Prou ja de relacionar el concepte “negocis” amb la foto de dos donant-se la mà. El concepte “finances” amb un grapadet d’Euros. La secció “Contacte” amb una noia rossa (sempre la mateixa noia rossa) amb el pinganillu del telèfon a l’orella…
  • Mantenir l’hàbit constant de comprendre com les altres persones capten, interpreten i reconeixen un element comunicatiu. Perquè la comunicació bidireccional ens demana a cada segon aquest gran exercici.
  • Contribuir a la cultura visual, a saber crear amb sentit missatges rics en tota la seva dimensió.

He d’acabar però fent una confessió: #joconfesso que dissabte després de sopar vaig perdre al Dixit i per molt! Em cal un entrenament constant i intens, però molt emocionant… ;-)

Bones històries que ens atrapen. Descobrint el Storytelling

M’he estat mirant els primer minuts d’una xerrada d’Eva Snijders sobre Storytelling.

El Storytelling sempre m’ha interessat i que crec que és fonamental per a la bona comunicació. He pres apunts dels primers 20 minuts de la xerrada i n’he redactat una interpretació lliure, que deixo aquí.

D’on surt això del Storytelling?

A través dels missatges i les històries que expliquem i que escoltem s’estableix una relació ben simple entre el que explica i el que escolta, basada en dos sentits:

  1. Em reconec, allò que expliques m’ho apropio perquè ho he viscut en algun altra ocasió o perquè m’hi sento afí.
  2. Et reconec i t’identifico en allò que expliques, sóc capaç d’interpretar la forma en què ho expliques, el sentit i la força que hi aboques.

La història de la humanitat i la vida en comunitat està construïda a base d’explicar històries: contes a la vora del foc, relats orals, literatura escrita… com a espècie estem programats per entendre de forma natural el significat de les històries. Gràcies a això establim connexions, afinitats i predisposició a continuar vinculats.

El Storytelling es basa en aquests vincles comunicatius i busca la forma de traspassar-los a les interaccions professionals, als missatges d’empresa i a la gestió del coneixement corporatiu.

Com s’incorpora al món de la comunicació professional?

El Storytelling proporciona un marc de treball i unes tècniques per incorporar la informació rellevant, les dades fonamentals que fan possible el funcionament d’una organització en un context, en un relat continu amb el qual és més senzill interpretar, valorar i assumir-ne el significat.

Simplement, les dades posades en context són més fàcil d’interpretar i de recordar. Així, amb un exemple ben bàsic, té més valor comunicatiu explicar que:

El passat juny vaig anar a fer una xerrada a Girona (que és lluny de casa) i quan vaig arribar a lloc, el portàtil es va espatllar i no vaig poder utilitzar la presentació que havia desat al núvol i que tenia preparada. Vaig haver de fer la xerrada de memòria, va ser un desastre! No em tornarà a passar!

En comptes de:

No te’n fiïs de l’equipament, si necessites material digital fes-ne còpies i deixa-les en diferents suports: al portàtil, a un disc virtual privat (com Dropbox) i en un llapis de memòria. Si un falla sempre en tindràs un altre.

No obstant l’aplicació del Storytelling en la creació d’un missatge corporatiu és molt més complex que una història banal sobre un Powerpoint. Per començar no ha de ser en cap moment un model de comunicació unidireccional on hi ha un únic narrador i un munt de gent que escolta. Si ho fas així no funcionarà, aconseguiràs crear un diàleg de sords. És fonamental escoltar, amb atenció perifèrica, per valorar cada un dels detalls amb sentit que mostra el teu interlocutor. És d’aquí on podràs collir aquells elements claus amb què s’ha de vestir la història, aquells enfocaments amb què els altres s’identificaran, et reconeixeran i connectaran amb tu.

La tasca tampoc és puntual, el Storytelling intervé en el constant procés comunicatiu, en el dia a dia i en cada petit detall. Tot parla i la història que defineix el teu treball i el teu esforç ha d’amarar-ho tot.

Algun exemple proper i aplicat de Strorytelling ?

Heu vist la nena de la foto? Si un dia aneu a una fira artesana us trobareu que aquesta nena s’ha fet gran i darrera d’un taulell us deixarà tastar unes gelees espectaculars. Ara és la propietària de “Al pot petit hi ha

Una sola fotos! Però et veus capaç d’imaginar la història? Segurament pocs detalls més necessitaràs per decidir com ha estat possible que una nena que jugava a cuinera ara sigui una artista de les melmelades. I encara que no sigui la història real serà teva, creïble i sentida. Per a mi, això és un Storytelling ben plantejat.

Però continuem: si fas un cop d’ull al blog de “Al pot petit hi ha” mira’t les fotos. Has vist com cuina? Amb quina alegria, quina netedat, quin ordre! Les imatges donen continuïtat a una bona història, nodreixen un Storytelling que expressa una manera sentida de treballar.

I tot això ho deduïm, ho construïm sense llegir ni una sola línia de text. Si a més a més el text acompanya, el Storytelling està brodat!

Patrocinem el lluent TEDxReus

Treballant al TEDxReus

Demà 8 de novembre es celebrarà a Reus el primer TEDxReus. Dic primer perquè només veient la força amb què ha començat (la llista d’espera per assistir és enorme) ja es veu venir que n’hi hauran més, afortunadament.

A Enraona formem part del grup de patrocinadors. Hem realitzat el lloc web oficial i hem ajudat a confeccionar el material gràfic de l’esdeveniment (programes, acreditacions, i cosetes així). Estem molt contents d’haver participat en un projecte tan especial amb una gent tant potent.

Per poc que pugueu us recomanem que el seguiu encara que no hàgiu aconseguit plaça. Seguint l’esperit TED, l’acte es podrà veure i sentir en directe des del propi web i es podrà participar (ja fa dies que es pot!) a través de Twitter amb l’etiqueta #de9lluirà.

Ens veiem a Reus!

El perfil digital sempre aferrat a cada correu electrònic

Fa uns dies que l’Antonio em va recomanar un giny per als comptes de Gmail i de Google Apps molt, molt, curiós. L’aplicació s’anomena Rapportive i crea una columna a la banda esquerra de la pantalla on mostra un resum dels perfils digitals de cada un dels remitents del correu. Com? Doncs això, que cada cop que obres un correu, a la dreta del missatge tens una columna amb algunes dades de la persona que t’ha escrit.

L’aplicació rastreja a la Xarxa i a la teva llista de contactes la informació i normalment alguna cosa troba i t’ensenya: el compte de Google, el compte de Facebook, el de Twitter, el telèfon de contacte… Res privat i que no vulguem ensenyar, però segurament moltes dades que potser ens sorprenen si les veiem totes juntes.

Aquesta aplicació és doblement útil:

  • Com a receptor t’ofereix un recull de dades d’altres persones molt interessants i molt ràpides de localitzar.
  • Com a emissor, si actives Rapportive, et permet seleccionar els teus comptes i els teus perfils que vols que vegin els altres usuaris.

A més té una gràcia extra, i és que Rapportive crea una columna a la dreta de la pantalla i substitueix així la columna de la publicitat :-))

Et recomano que provis aquest petit giny amb el qual tindràs a mà la informació de la gent més propera, i descobriràs dades ben curioses de gent que potser no coneixes gaire i que t’envia missatges, desitjats o no.

Project Noah, l’arca social

Web de la xarxa Project Noah

La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

  • Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
  • Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
  • Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
  • Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
  • Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
  • I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0