Arxiu d'etiquetes: tecnologies web

Woices. On van les paraules.

Woices. On van les paraules.

"Ecos" pel món.

Woices és una aplicació web que permet enregistrar, geolocalitzar i compartir comentaris de veu. A Woices els registres de veu s’anomenen ecos i, tal com s’explica al web de Woices l’objectiu d’aquest servei és enriquir la realitat amb la informació oral que proporcionem les persones.

Els temes que trobaràs a Woices són molt variats, cadascú explica allò que més li agrada. Però si fas un cop d’ull —bé, si pares l’orella una estona— trobaràs molts comentaris sobre indrets, alguna recomanació d’algun restaurant i records, instruccions i dades que et poden anar molt bé a l’hora de preparar les teves vacances.

Són molt interessants les rutes que alguns usuaris han creat i amb les quals encadenen diferents ecos per descriuen rutes per fer a peu, en bicicleta o durant uns dies de vacances. Et deixem aquí algunes rutes i esperem que els ecos t’acompanyin durant les teves vacances.

Woices és un projecte jove, ambiciós i de casa nostra!

Web Semàntica. Comencem a entendre’ns.

Scrabble, de Chilled Phill, a Flickr.

Web Semàntica? Apa, una altre “palabreja”.

Ja fa temps que se’n parla, però podem estar segurs que anirem sentint el terme “Web Semàntica” cada vegada més i més. De què es tracta, m’interessa? O és un altre d’aquells conceptes que demà deixaran d’estar de moda? Bé, si ets dels que passen llargues estones consultant, cercant i destriant coses a Internet, no en dubtis: t’interessa. De fet, ens interessa a tothom.

Va, et deixo que ho expliquis una mica.

Sovint tenim la sensació que a Internet hi ha un excés d’informació. ¿Per què caram quan fem una consulta al nostre cercador hem de remenar entre centenars de milers de resultats, quan la major part d’aquests no ens interessen? Perquè el cercador busca les paraules que li diem, no el que signifiquen per a nosaltres.

És a dir, els ordinadors estan preparats per reconèixer paraules, però no el què volen dir. Ara som nosaltres els que hem de fer la feina de destriar els resultats per trobar els que fan referència al que ens referíem. Amb la Web Semàntica s’intenta que els propis ordinadors facin part d’aquesta feina, la de “comprendre”.

Mira, en aquest punt m’aniria la mar de bé un exemple.

Agafaré l’exemple que proposen els senyors del W3C (si, aquells dels que hem parlat alguna vegada). Imaginem que hem de volar demà cap a Praga (que bé, oi?), obrim el nostre cercador favorit i escrivim: “vols a praga demà al matí”. Obtindrem resultats barrejats que inclouran pàgines en les que apareixeran tots aquests termes, encara que no tinguin cap relació. Hi entraria per exemple una pàgina del diari “Matí” que parla d’una vaga de cambrers a Praga i que es desconvoca demà. Pot ser interessant, però ara no ens ens convé, que s’esta fent tard i encara no hem fet les maletes.

En canvi, un cercador semàntic reconeixeria que necessitem informació sobre vols cap a un determinat lloc (Praga), i que han de sortir en un determinat instant (demà al matí). De manera, que la informació del diari d’abans ja no ens la mostrarà.

I com s’aconseguirà aquesta meravella?

Aplicant una colla de tecnologies i pràctiques a l’hora de construir les pàgines web, els programes de cerca i els programes que ens mostren la informació.

La Web Semàntica no arribarà un dia de cop, si no que ho farà (ho està fent) de forma progressiva, per capil·laritat, a mesura que els organismes reguladors van marcant les pautes d’acció i la tecnologia es va adaptant. Però s’apropa a gran velocitat.

En tot aquest sarau estem implicats els desenvolupadors de webs i les empreses que ofereixen cercadors. Però també tu hauries de començar a plantejar aquests conceptes en el moment de construir o millorar el teu lloc web.

Per ampliar la informació:

Desenvolupar webs pel davant i pel darrera

En uns anys, i des del punt de vista tècnic, el desenvolupament web ha avançat què és una barbaritat. La comunitat de desenvolupadors hem anat abandonant aquelles pràctiques nefastes de principis de segle i les hem substituït per d’altres més racionals i eficients… O no?

Imatge de Javi Vte Rejas, a Flikr.

Foto de Javi Vte Rejas, a Flikr.

No estic segur. Tinc la sensació que en l’aspecte dinàmic i visual s’ha avançat molt, però també sembla que sovint hi ha qui oblida aquelles “màximes” amb les que tots ens omplíem la boca, quan començàvem a descobrir les tecnologies web.

Em fa gràcia tornar a escriure sobre alguns d’aquells errors, que semblen esdevenir eterns. Pot semblar un viatge al passat, però alguns dels projectes que es poden veure últimament encara pateixen alguns dels mals més clàssics del desenvolupament. Insisteixo que només en són alguns.

Pes de les pàgines.

Encara que no tant com s’esperava, les velocitats de connexió han millorat en general. Però això no justifica haver de baixar un sac de KB per poder llegir un simple text. A més, no es tracta només del temps de càrrega, si no de què el preu de l’allotjament se’t pot disparar innecessàriament. La taxa de transferència (el volum de dades que es consumeix degut a les visites dels teus visitants) és el que el teu subministrador d’allotjament web et cobra més car.

Si alguna de les pàgines del teu web pesa una mega, demana-li al teu desenvolupador que t’expliqui el perquè amb raons del mateix pes.

JavaScript on no toca.

Els llocs web d’avui dia venen carregats de codi JavaScript. Però tots els beneficis que proporciona aquesta tecnologia, si no s’integra adequadament, es converteixen en problemes que impedeixen el bon funcionament de les pàgines.

JavaScript s’executa a l’ordinador de l’usuari, i aquest és un terreny que el desenvolupador no pot controlar al cent per cent: si alguna cosa falla s’en pot anar tota la pàgina en orris. Fa unes setmanes Google va tenir problemes amb Analytics, i una pila de webs es van quedar congelats per no tenir escrit al seu lloc l’script corresponent. Si us plau, el JavaScript sempre al final de l’HTML. Fixa’t tu quina tonteria.

El format a banda, com l’arrós.

No està bé barrejar format i contingut, no senyor. A alguns programadors sembla que els fa mandra obrir els fulls d’estil associats a un document. Això es tradueix en temps de càrrega elevats i en complicacions en el manteniment.

Ús de taules per a la maquetació.

Les pàgines maquetades amb taules existeixen. Tots ho sabem, no es pot amagar. I en projectes importants i recents. És una de les pràctiques més odioses. Si t’han desenvolupat un web fa poc temps, mira dins del codi font d’una de les pàgines (que no presenti dades tabulades):

  • fes clic amb el botó dret del ratolí a sobre de la pàgina i
  • al menú emergent selecciona “Veure codi font de la pàgina” o alguna cosa semblant.

Si comences a veure coses com <table>, <td>, <tr>… agafa el web i torna’l.

Poc respecte per l’accessibilitat.

Una persona amb deficiències de visió, per exemple, ha de poder llegir el teu web. De persones amb deficiències n’hi ha per tot arreu, no són alienes al teu negoci o empresa. A banda de merèixer tot el respecte de món, poden ser clients teus et dediquis al que et dediquis. Si t’han venut un web en Flash sense cap argument més que el del disseny, torna’l també. No et servirà de res i només te’l miraràs tu en la soledat de la nit.

Continuarà.

Se’m queden un munt de coses per dir, però ja ho anirem comentant més endavant. El que vull dir és que un web té dues cares, una que es veu i una altra que fa que funcioni i que et reporti beneficis. Però beneficis de veritat, mesurables, empresarials.

El blog d’Enraona es fa mòbil

A partir d’avui podeu accedir a aquest blog amb una versió adaptada als dispositius mòbils. Si us connecteu a l’adreça habitual amb el navegador del vostre telèfon (Opera Mini, Safari/IPhone o qualsevol altre) automàticament el servidor us oferirà una versió més adequada per ser navegada amb el vostre terminal.

El Blog d'Enraona al mòbil

El Blog d’Enraona al mòbil

L’adaptació l’hem feta amb l’extensió MobilePress, que hem traduït de l’anglès i adaptat una mica al nostre gust. Ara es pot llegir, cercar i comentar les entrades d’una forma més lleugera i eficient.

El web mòbil s’escampa com una taca d’oli i no ens podem quedar enrere. A Enraona estem invertint esforços per poder-vos oferir llocs web mòbils tan efectius i eficients com els d’escriptori. No és només un tema tecnològic, també cal tenir en compte factors que van des de l’arquitectura d’informació al disseny gràfic.

Per cert, també estem preparant la versió mòbil del nostre web corporatiu. Aviat estarà disponible i us en farem cinc cèntims del desenvolupament.

Tria bé la tecnologia i les alegries no trigaran a arribar.

Guia per a la formació de formadors interns d'empresa. FURV.

La història d’aquest projecte és una prova de com una bona tria de la tecnologia al principi d’un projecte reporta beneficis segurs a curt termini. Aquestes són les etapes que es van anar succeint.

L’encàrrec: un material enllaunat.

La Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) necessitava publicar digitalment una guia de formació de formadors d’empresa, i l’encàrrec inicial va ser el desenvolupament d’un material estàtic per distribuir-lo en un CD.

D’entrada, això de fer un material “tradicional” ens impedia assolir el nivell d’interactivitat que buscàvem, de manera que ens vam posar de seguida a rumiar.

Primera proposta: un producte portàtil i personalitzable.

Com un dels requisits era publicar el material en un suport físic, i en un disc compacte és impossible que l’aplicació modifiqui res, vam proposar un canvi radical en el tipus de desenvolupament. Ho muntaríem amb tecnologies web (Apache+PHP+MySQL) i ho faríem rodar tot dins d’un llapis USB. Després de provar diferents sistemes, el projecte Server2Go va ser el que vam trobar més adequat per fer funcionar el servidor en un dispositiu portàtil.

Amb aquesta solució vam aconseguir passar d’un mitjà passiu a un de personalitzat i modificable. La guia va passar a ser un veritable material interactiu on els usuaris van tenir a la seva disposició eines com:

  • Activitats interactives que guarden el seu estat de realització.
  • Eines de ressaltat de text per a recordar fragments importants a criteri de cadascú.
  • Un sistema de presa d’apunts amb el que cada usuari pot afegir notes en cada pàgina de la guia.
  • Un punt de llibre que permet marcar les pàgines per recordar on seguir llegint més endavant.
  • Un sistema d’enllaços a Internet alimentat amb un compte de la FURV a Delicious.

Eines de la guia de formació de la FURV

I el més important: aquesta decisió en l’estratègia tecnològica permet una possible futura migració a Internet de forma senzilla.

Resultat final: un producte en línia accessible des d’Internet.

I va passar l’inevitable. La guia ara es fa servir directament a Internet. Només hem hagut d’implementar un sistema de registre d’usuaris i ja tenim una aplicació multiusuari que els alumnes poden fer servir des de qualsevol lloc amb connexió. Amb les mateixes característiques funcionals de la proposta anterior.

La millor portabilitat és la disponibilitat total.

Conclusió: analitza la tria de la tecnologia de desenvolupament més enllà de la inversió inicial.

Hagués estat molt fàcil escollir plataformes com Flash per abordar un projecte com aquest.  Segurament, però, el resultat s’hagués quedat en la idea del primer encàrrec i no s’hauria arribat, ni de lluny, al nivell d’interactivitat actual amb la mateixa inversió de temps i diners.