Arxiu de l'autor: Bernadette

Instagram és només per jugar? Busca la resposta en un Instafax

Encara creus que Instagram és una bona joguina? Creus que només serveix per penjar fotos de gatets? Hi ha gent que ha fet ja un pas de gegant i esprem les possibilitats d’Instagram al màxim, molt més enllà dels gatets, el menjar i les postes de sol. És el cas de la BBC.

A través de la Maria Ripoll avui he descobert el compte de la BBC a Instagram, on hi publiquen el que han anomenat Instafax: vídeos de pocs segons amb els quals informen de notícies d’àmbit general: la descoberta d’un dofí d’aigua dolça, la mort de l’últim combatent de la 2a. guerra mundial, les protestes a Ucraïna…

M’ha semblat simplement genial, notícies curtes però ben estructurades, de fàcil comprensió. Ara bé, tots sabem que no ens podem nodrir d’informació superreduïda, que el món és massa complex per interpretar-lo amb un vídeo de segons. Cap problema: els Instafax de la BBC ho tenen tot pensat i si vols saber més detalls sobre el tema del vídeofax que estàs mirant sempre pots llegir el text que l’acompanya al mateix Instagram, i si encara en vols més sempre hi ha un enllaç a la notícia complerta i amb molt de detall publicada al web de la BBC.

Ho recomano i molt, per tres motius:

  1. Perquè és realment interessant disposar de notícies fresques i de lectura ràpida, adaptades a un terminal mòbil. Mentre puges amb l’ascensor, al metro, en una sala d’espera… sempre trobes un bon moment per llegir uns quants Instafax.
  2. Perquè és molt bo experimentar com les xarxes es reformulen i s’hi troben noves utilitats. És important que els usuaris prenguem consciència del nostre doble paper: usuaris de xarxa i alhora descobridors d’usos i aplicacions.
  3. Perquè l’Instafax és un bon exemple de publicació escalonada de continguts: del minivídeo pots saltar al text de presentació i als comentaris, i seguidament pots saltar al web de la BBC. Per tant el grau de síntesi o de detall amb què ens arriba una notícia és ja decisió nostra, que ens aturem allà on volem. Aquest petit detall crec que és un dels elements fonamentals de la creació de continguts digitals. A Instagram, com és el cas, o a qualsevol altra publicació digital -parlem també de webs corporatives i de botigues online si vols- hem d’oblidar aquell tòpic malentès que diu que la gent no llegeix a Internet.No m’ho crec: la gent llegim allò que realment ens interessa, si hi tenim accés fàcil.

Per tot això, et recomano que segueixis els Instafax de la BBC i que visquis la xarxa amb curiositat i visió crítica. Però sobretot amb molta intenció creadora.

Hola, sóc jo i treballo perquè t’arribi la comanda

Portem més de dos anys gestionant al complert la botiga en línia de la Cooperativa Falset Marçà: fitxes de productes, manteniment tècnic, gestió de comandes, logística i atenció al client. Aquesta feina integral ens permet reconèixer i valorar cada un dels petits detalls que intervenen en el comerç online, i realment sovint descobrim elements de valor que cal tenir en compte.

Des del primer dia ens hem preocupat perquè els correus d’interacció amb el client siguin clars, directes i personalitzats. Per funcionalitat, i per complir la normativa, cal que el client, just després de formalitzar una compra, rebi un correu de confirmació. Aquest correu és automàtic, tot i que a etim.cat i etim.es s’ha redactat amb cura per transmetre el sentit d’una veu humana i personal. No obstant amb aquest correu no ens quedem tranquils i sempre que ens ha estat possible, que ha estat gairebé sempre, hem aprofitat el temps d’espera entre que es formalitza la compra i arriba la comanda a mans del client, per enviar-li un altre correu, fet a mà, que de forma molt més personal informa de la sortida de la comanda i el seu lliurament imminent.

Un dia se’ns va acudir fer un petit canvi, aparentment sense cap transcendència, però que ha estat molt transformador: vam deixar de signar aquests missatges amb una signatura genèrica en nom de la botiga en línia de la Cooperativa i vam començar a signar-los amb el nom i cognom de la persona que fa l’atenció als clients, concretament en nom de Bernadette Farriol (una servidora). Res més vam canviar: el mateix to, el mateix tipus d’informació, la mateixa llargada…

Ara bé, d’ençà que signem amb nom i cognom en la immensa majoria dels casos els clients responen el missatge, normalment amb un text breu agraint la informació: amb el canvi de signatura hi ha hagut un augment important i voluntari d’interaccions, un fet fonamental per a una botiga en línia on es treballa sempre per establir relacions bones i perdurables amb els clients.

De vegades, en el comerç electrònic moltes vegades, en cada petit detall s’hi amaga la clau per oferir un bon servei, per crear bons vincles i traspassar a la Xarxa aquell bon costum del bon venedor de tota la vida amb qui hi podies confiar. Caldrà estar ben atents per identificar aquests detalls reveladors i fer-ne un bon ús, seran aquests els recursos que ens quedaran a mesura que el dret a la privacitat faci impossible l’ús actual de tècniques de captació i d’anàlisi de les dades de navegació.

Eines per treballar, treballar amb bones eines

Ens demanen sovint que parlem de les eines en entorns digitals i ens esforcem per dotar el nostre discurs de sentit i de valor. Per això més que d’eines ens agrada parlar de bones pràctiques i actituds davant les eines digitals.

Això és el que vam voler fer el passat dimarts, quan vam participar en la jornada de formació Utilització de les eines de comunicació i sistemes d’informació, que va organitzar el Departament d’Agricultura.

Recuperem algunes de les idees clau que vam compartir amb totes i tots els assistents:

  1. El doble paper.
    En l’ús de les eines digitals, en les comunitats de treball sobretot, les persones hi tenim un doble paper: recol·lectem els continguts que d’altres hi han abocat i sembrem informació i dades que desitgem que siguin útils per als altres.
  2. Quin és l’autèntic generador.
    Les eines es nodreixen i gestionen continguts generats per persones, per tant és molt important tenir cura a l’hora d’incorporar-hi dades. És interessant vigilar la redacció dels continguts, triar bé els títols i generar els documents en una estructura de fàcil interpretació per l’eina i de fàcil lectura per a les persones que hi accediran.
  3. Pensant en el què, el com i el per a què.
    La recol·lecció d’informació i de dades és més efectiva si la fem amb una bona estratègia, les eines no ens faran aquesta feina. L’estratègia és una habilitat personal i professional.
  4. En un equip, cada persona compte.
    En un espai de treball col·laboratiu és interessant trobar una forma particular i confortable de treballar, on cadascú aprofiti els diferents canals i sistemes de recol·lecció de la informació per construir un entorn  personal al seu gust. Els Entorns Personals d’Aprenentatge són un bon referent, un bon recurs per adaptar en un entorn de treball: construïm l’Entorn Personal de Treball.
  5. L’esforç d’aprendre.
    Per usar correctament una nova eina ens cal passar un període d’aprenentatge. Si aquesta està ben dissenyada aquest període serà curt, però sempre l’haurem de passar. És una llàstima que el rebuig a passar per aquest petit desert ens allunyi de l’accés a bones eines de treball.
  6. Les eines són secundàries.
    La peça clau d’un engranatge digital és l’equip de persones que fan anar l’eina.

Llenguatge visual, pensament abstracte i bons jocs de taula

Dissabte, després d’un sopar en família, vam acabar fent una partida de Dixit, un joc de taula molt divertit per a totes les edats i molt útil per entrenar el llenguatge visual.

A grans trets, aquest joc de cartes consisteix en atorgar un concepte a una carta, però amb certes condicions:

  • Si tothom endevina el concepte que has atribuït a la carta perds, perquè és considera que la teva definició és massa evident i l’obvietat no té premi.
  • Si cap dels altres jugadors endevina el concepte perds, perquè no has sabut jugar amb els elements del llenguatge comú i la complexitat extrema no té premi.
  • Quants més jugadors -però no tots- fan la relació correcta entre carta i concepte, llavors és quan més punts guanyes. 

Si vols saber exactament com es juga al Dixit fes un cop d’ull a les instruccions.

 

Quina gràcia té Dixit.

Dixit, un joc per entrenar el llenguatge visual

Fotografia de yoppy a Flickr

És un gran exercici de comunicació visual i aquest entrenament és fantàstic per a petits i grans:

  • Es treballa el llenguatge abstracte. Les imatges de les cartes són suggeridores i de missatge obert.
  • És el joc del codi compartit, que ens entrena la capacitat per construir i crear missatges visuals comprensibles, però allunyats de les obvietats i de la descripció purament objectiva.
  • L’estratègia i l’observació són importants. Has d’acabar coneixent als altres jugadors i deduint les bases del seu pensament.

I de fet, el llenguatge visual no demana precisament aquestes habilitats? En el món de la comunicació multimitjà, on la imatge cada cop té més presència, és molt valuós i necessari saber jugar i crear amb les imatges, de la mateixa forma que els bons escriptors saben jugar amb les paraules. Un text ben escrit ens aporta, gràcies a la gramàtica i un bon lèxic, música, ritme, sentiment, emoció… I una bona imatge ben construïda, ben triada i ben relacionada amb el text que l’acompanya, ens nodreix el missatge amb potència, amb solidesa, amb subtils matisos que ràpidament captem, que convertim en sentit i en significat.

Així que recomano Dixit molt i molt. Te’l recomano si els teus fills estan creixent i aprenent a jugar amb el pensament abstracte. Te’l recomano a tu, perquè com a consumidor de continguts visuals és bo que també entrenis el llenguatge visual, el pensament abstracte i l’estratègia comunicativa. I ho recomano sobretot a gent com jo, que ens guanyem la vida generant continguts digitals, perquè Dixit és un gran entrenament per a:

  • Deixar de malbaratar les imatges a base de fer tries obvies, redundants i sense cap valor extra. Prou ja de relacionar el concepte “negocis” amb la foto de dos donant-se la mà. El concepte “finances” amb un grapadet d’Euros. La secció “Contacte” amb una noia rossa (sempre la mateixa noia rossa) amb el pinganillu del telèfon a l’orella…
  • Mantenir l’hàbit constant de comprendre com les altres persones capten, interpreten i reconeixen un element comunicatiu. Perquè la comunicació bidireccional ens demana a cada segon aquest gran exercici.
  • Contribuir a la cultura visual, a saber crear amb sentit missatges rics en tota la seva dimensió.

He d’acabar però fent una confessió: #joconfesso que dissabte després de sopar vaig perdre al Dixit i per molt! Em cal un entrenament constant i intens, però molt emocionant… ;-)

Bones històries que ens atrapen. Descobrint el Storytelling

M’he estat mirant els primer minuts d’una xerrada d’Eva Snijders sobre Storytelling.

El Storytelling sempre m’ha interessat i que crec que és fonamental per a la bona comunicació. He pres apunts dels primers 20 minuts de la xerrada i n’he redactat una interpretació lliure, que deixo aquí.

D’on surt això del Storytelling?

A través dels missatges i les històries que expliquem i que escoltem s’estableix una relació ben simple entre el que explica i el que escolta, basada en dos sentits:

  1. Em reconec, allò que expliques m’ho apropio perquè ho he viscut en algun altra ocasió o perquè m’hi sento afí.
  2. Et reconec i t’identifico en allò que expliques, sóc capaç d’interpretar la forma en què ho expliques, el sentit i la força que hi aboques.

La història de la humanitat i la vida en comunitat està construïda a base d’explicar històries: contes a la vora del foc, relats orals, literatura escrita… com a espècie estem programats per entendre de forma natural el significat de les històries. Gràcies a això establim connexions, afinitats i predisposició a continuar vinculats.

El Storytelling es basa en aquests vincles comunicatius i busca la forma de traspassar-los a les interaccions professionals, als missatges d’empresa i a la gestió del coneixement corporatiu.

Com s’incorpora al món de la comunicació professional?

El Storytelling proporciona un marc de treball i unes tècniques per incorporar la informació rellevant, les dades fonamentals que fan possible el funcionament d’una organització en un context, en un relat continu amb el qual és més senzill interpretar, valorar i assumir-ne el significat.

Simplement, les dades posades en context són més fàcil d’interpretar i de recordar. Així, amb un exemple ben bàsic, té més valor comunicatiu explicar que:

El passat juny vaig anar a fer una xerrada a Girona (que és lluny de casa) i quan vaig arribar a lloc, el portàtil es va espatllar i no vaig poder utilitzar la presentació que havia desat al núvol i que tenia preparada. Vaig haver de fer la xerrada de memòria, va ser un desastre! No em tornarà a passar!

En comptes de:

No te’n fiïs de l’equipament, si necessites material digital fes-ne còpies i deixa-les en diferents suports: al portàtil, a un disc virtual privat (com Dropbox) i en un llapis de memòria. Si un falla sempre en tindràs un altre.

No obstant l’aplicació del Storytelling en la creació d’un missatge corporatiu és molt més complex que una història banal sobre un Powerpoint. Per començar no ha de ser en cap moment un model de comunicació unidireccional on hi ha un únic narrador i un munt de gent que escolta. Si ho fas així no funcionarà, aconseguiràs crear un diàleg de sords. És fonamental escoltar, amb atenció perifèrica, per valorar cada un dels detalls amb sentit que mostra el teu interlocutor. És d’aquí on podràs collir aquells elements claus amb què s’ha de vestir la història, aquells enfocaments amb què els altres s’identificaran, et reconeixeran i connectaran amb tu.

La tasca tampoc és puntual, el Storytelling intervé en el constant procés comunicatiu, en el dia a dia i en cada petit detall. Tot parla i la història que defineix el teu treball i el teu esforç ha d’amarar-ho tot.

Algun exemple proper i aplicat de Strorytelling ?

Heu vist la nena de la foto? Si un dia aneu a una fira artesana us trobareu que aquesta nena s’ha fet gran i darrera d’un taulell us deixarà tastar unes gelees espectaculars. Ara és la propietària de “Al pot petit hi ha

Una sola fotos! Però et veus capaç d’imaginar la història? Segurament pocs detalls més necessitaràs per decidir com ha estat possible que una nena que jugava a cuinera ara sigui una artista de les melmelades. I encara que no sigui la història real serà teva, creïble i sentida. Per a mi, això és un Storytelling ben plantejat.

Però continuem: si fas un cop d’ull al blog de “Al pot petit hi ha” mira’t les fotos. Has vist com cuina? Amb quina alegria, quina netedat, quin ordre! Les imatges donen continuïtat a una bona història, nodreixen un Storytelling que expressa una manera sentida de treballar.

I tot això ho deduïm, ho construïm sense llegir ni una sola línia de text. Si a més a més el text acompanya, el Storytelling està brodat!