Arxiu de la categoria: Desenvolupament

El blog d’Enraona es fa mòbil

A partir d’avui podeu accedir a aquest blog amb una versió adaptada als dispositius mòbils. Si us connecteu a l’adreça habitual amb el navegador del vostre telèfon (Opera Mini, Safari/IPhone o qualsevol altre) automàticament el servidor us oferirà una versió més adequada per ser navegada amb el vostre terminal.

El Blog d'Enraona al mòbil

El Blog d’Enraona al mòbil

L’adaptació l’hem feta amb l’extensió MobilePress, que hem traduït de l’anglès i adaptat una mica al nostre gust. Ara es pot llegir, cercar i comentar les entrades d’una forma més lleugera i eficient.

El web mòbil s’escampa com una taca d’oli i no ens podem quedar enrere. A Enraona estem invertint esforços per poder-vos oferir llocs web mòbils tan efectius i eficients com els d’escriptori. No és només un tema tecnològic, també cal tenir en compte factors que van des de l’arquitectura d’informació al disseny gràfic.

Per cert, també estem preparant la versió mòbil del nostre web corporatiu. Aviat estarà disponible i us en farem cinc cèntims del desenvolupament.

Canvis en l’estructura i l’aspecte del blog

Aquesta tarda estem començant a fer algunes reformes importants en aquest nostre/teu blog. Ja ens perdonaràs si, durant alguns dies, hi hagués alguna cosa que no rutllés del tot fina.

Hem preparat un tema propi per al WordPress, inspirat en el disseny actual del web fesomia.cat. També hem tornat a categoritzar totes les entrades i les hem començat a etiquetar d’una manera més eficient.

Hem decidit també començar a publicar en aquest blog els apunts que fins ara escrivíem a http://tresminuts.blogspot.com/. A partir d’ara el Tres Minuts es podrà seguir des d’aquest mateix blog, dins de la categoria Tres minuts, amb la mateixa freqüència habitual.

Esperem que tots aquests canvis siguin del teu gust.

Avui parlem de web i empresa

Avui fem una xerrada en un curs d’emprenedoria de la URV. Parlarem de web corporatiu, com fem sovint, i mirarem de donar molta càrrega a la vessant comunicativa i social dels webs d’empresa, perquè pensem que encara és important difondre’n aquesta aspecte.

Deixo aquí el guió de la xerrada:

  • Un web ha de tenir una funció ben clara i adaptada a les particularitats de l’empresa. Ha de ser una peça més de l’engranatge corporatiu que fa que tot rutlli: ha d’ajudar a treballar més de pressa, o a vendre més, o a reduir els tràmits administratius, o a agilitzar la relació amb el client… el que sigui, però ha de tenir una funció ben clara i l’ha d’acomplir.
  • Tecnològicament ha de ser molt sòlida. Quan encara parlem d’usabilitat i d’optimització per a cercadors, ja hem de pensar en desenvolupar web per a mòbil, en adonar-nos de com la geolocalització ens proporcionarà una gran oportunitat de connectar amb els nostres clients, sempre hi quan ho tinguem en compte en el desenvolupament.
  • Hem de vetllar per establir uns bons vincles amb els nostres clients. La redacció de continguts —de text, en imatges, en so… com sigui— ha de mostrar una predisposició a la comprensió. Cal que desenvolupem una gran capacitat empàtica i mostrar-la a la Xarxa.
  • Els continguts són l’element més valuós a la Xarxa, i el coneixement que una empresa desenvolupa gràcies a la seva tasca és la seva millor carta de presentació.
  • La Xarxa fa xarxa, és fonamental expandir una dinàmica de relació i d’intercanvi de coneixement més enllà del propi web corporatiu.
  • Un web corporatiu és una eina a través de la qual l’empresa es relaciona amb altres persones, serà el reflex de la seva filosofia de treball i mostrarà els principis i la seva dinàmica. La transparència, l’honestedat i els missatges francs són fonamentals.
  • Dedicació, optimisme, empatia, diàleg i treball, però sense oblidar quina funció té el web d’empresa. Cal establir un pla d’avaluació, per mesurar-ne l’efectivitat i poder fer-ho millor.

Les xerrades són a les 12h a l’aula 102 del Campus Sescelades de la URV (mapa), i a les 18h a la Cambra de Reus (mapa). Si vols i pots venir a qualsevol de les dues, hi estàs convidat o convidada.

Tria bé la tecnologia i les alegries no trigaran a arribar.

Guia per a la formació de formadors interns d'empresa. FURV.

La història d’aquest projecte és una prova de com una bona tria de la tecnologia al principi d’un projecte reporta beneficis segurs a curt termini. Aquestes són les etapes que es van anar succeint.

L’encàrrec: un material enllaunat.

La Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) necessitava publicar digitalment una guia de formació de formadors d’empresa, i l’encàrrec inicial va ser el desenvolupament d’un material estàtic per distribuir-lo en un CD.

D’entrada, això de fer un material “tradicional” ens impedia assolir el nivell d’interactivitat que buscàvem, de manera que ens vam posar de seguida a rumiar.

Primera proposta: un producte portàtil i personalitzable.

Com un dels requisits era publicar el material en un suport físic, i en un disc compacte és impossible que l’aplicació modifiqui res, vam proposar un canvi radical en el tipus de desenvolupament. Ho muntaríem amb tecnologies web (Apache+PHP+MySQL) i ho faríem rodar tot dins d’un llapis USB. Després de provar diferents sistemes, el projecte Server2Go va ser el que vam trobar més adequat per fer funcionar el servidor en un dispositiu portàtil.

Amb aquesta solució vam aconseguir passar d’un mitjà passiu a un de personalitzat i modificable. La guia va passar a ser un veritable material interactiu on els usuaris van tenir a la seva disposició eines com:

  • Activitats interactives que guarden el seu estat de realització.
  • Eines de ressaltat de text per a recordar fragments importants a criteri de cadascú.
  • Un sistema de presa d’apunts amb el que cada usuari pot afegir notes en cada pàgina de la guia.
  • Un punt de llibre que permet marcar les pàgines per recordar on seguir llegint més endavant.
  • Un sistema d’enllaços a Internet alimentat amb un compte de la FURV a Delicious.

Eines de la guia de formació de la FURV

I el més important: aquesta decisió en l’estratègia tecnològica permet una possible futura migració a Internet de forma senzilla.

Resultat final: un producte en línia accessible des d’Internet.

I va passar l’inevitable. La guia ara es fa servir directament a Internet. Només hem hagut d’implementar un sistema de registre d’usuaris i ja tenim una aplicació multiusuari que els alumnes poden fer servir des de qualsevol lloc amb connexió. Amb les mateixes característiques funcionals de la proposta anterior.

La millor portabilitat és la disponibilitat total.

Conclusió: analitza la tria de la tecnologia de desenvolupament més enllà de la inversió inicial.

Hagués estat molt fàcil escollir plataformes com Flash per abordar un projecte com aquest.  Segurament, però, el resultat s’hagués quedat en la idea del primer encàrrec i no s’hauria arribat, ni de lluny, al nivell d’interactivitat actual amb la mateixa inversió de temps i diners.

Runa internauta flotant per la Xarxa.

Portada d'un llibre de ciència ficció

Aui he topat amb el Proyecto Artemisa del Plan Avanza, amb el qual s’ofereix a les dones empresàries la creació d’un web d’empresa i catàleg-botiga online. El cost del projecte és més que simbòlic, i això no sorprèn gens perquè és un projecte subvencionat.

La curiositat m’ha portat fins al full d’inscripció on és diu literalment: “Una vez formalizada la cuota de inscripción se le remitirá una breve plantilla para su formalización, con el fin de desarrollar su página Web a la mayor brevedad posible.”

O sigui: t’envien un qüestionari, l’omples i pim-pam et fan un web!

No ho entenc! sincerament no ho entenc! Com es pot fer un web amb la informació que es recull en una “breve plantilla”. Bé sí, entenc que és poden crear quatre arxius html mal enllaçats i penjar-los a Internet, però d’això no se’n pot dir web corporativa, com a molt pot ser un exercici del curs 1r. d’html.

Un web és el resultat d’una sèrie d’accions destinades a aconseguir uns objectius empresarialment efectius:

  • És el resultat d’escoltar i comprendre el projecte empresarial d’unes persones que aboquen tota l’energia en la seva empresa i que amb el seu treball aconsegueixen que el seu producte o servei tingui un valor – a banda de l’econòmic-.
  • És el resultat de captar l’èssència d’aquest projecte empresarial, de cada detalls dels seus productes i traduir-ho a format web.
  • És el resultat d’un complex exercici d’empatia per valorar com s’ha d’arribar al destinatari del web i com connectar-hi.
  • És el resultat de triar amb cura els continguts de cada pàgina, de generar una redacció clara, efectiva, emotiva i tècnicament ajustada a les normes que afavoreixen el posicionament en els cercadors.
  • És el resultat d’una programació feta amb precissió, perquè cada línia de codi afecta al bon funcionament del web: per al visitant, per als motors de cerca, per a l’ús de qualsevol navegador, per a tot…
  • És el resultat de -abans de començar a dissenyar, redactar i programar- establir uns objectius efectius (de visites, de contactes, de descàrregues o de compres, això dependrà del tipus de web). De torbar els indicadors que permetran calcular-ne el grau d’acompliment i de marcar un pla de control de l’efectivitat del web.

I em pregunto: es pot fer tota aquesta feina amb la informació que s’obté d’una una “breve plantilla para su formalización”?

La Xarxa és com l’espai estelar: ple de runa, en forma de satel·lits rovellats o en forma de webs desenvolupades gràcies a una “breve plantilla para su formalización”.

És realment una llàstima que les subvencions serveixin per difondre un tipus de producte inútil, buit i sense sentit, d’això se’n diu antipedagogia.